Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Joan Maragall i Gorina. La vaca cega (fragment).

2 Comentaris

  1. WOOO!
    Benvinguda a WordPress!
    Realmnt no podries haver triat un pema millor per estrenar-te! Em recorda a mi mateix recitant-lo a classe amb 12 anyets jeje

  2. Gràcies Arqueòleg Glamurós pel teu comentari! Quina il·lusió que en fa! perquè és el primer… saps? Ens anirem llegit.


Publica un comentari